També ens trobareu al grup del Facebook Draps del XIX/ Paños del XIX / 19th Clothes

divendres, 26 de març de 2010

INFLUÈNCIA HISTÒRICA A LA MODA VUITCENTISTA



Aquesta entrada tractarà sobre la influència que la moda d’èpoques passades va tenir sobre la del segle XIX anglès. La influència als vestits vuitcentistes va provenir de moltes cultures i èpoques diferents, però algunes van ser més utilitzades com la sanefa de colors vius dels antics vestits escocesos, la cintura alta i la faldilla recta recordant l’estil neoclàssic o les mànigues bollades i voluminoses del Renaixement. Tot i així, segons avançaven les dècades la moda anava encapritxant-se d’una o altra època. Per exemple, el típic vestit greco-romà que hem esmentat va ser més usual durant la primera meitat del segle XIX, en canvi, ja dins el regnat de la reina Victòria els vestits van interessar-se a reseguir la figura del cos i exagerar-la, de manera que ja als anys seixanta van aparèixer les faldilles inflades pel darrere i aplastades pel davant o a la següent dècada els “vestits princesa”, en que el cos i la faldilla eren d’una sola peça per dibuixar bé les corbes femenines.




1. Vestit de dona de seda decorat amb galó trenat. Forrat amb lli. Anglès, al voltant de 1805.





Un dels aspectes importants a parlar és l’ornamentació que van adquirir d’altres estils, ja que ens trobem amb múltiples exemples de petits detalls adaptats a la contemporaneïtat del moment. Alguns d’ells eren els quadres escocesos que es van utilitzar encara més a l’època de la reina Victòria ja que sentia gran passió per Escòcia, els motius entrellaçats recordant el dibuixos celtes sobre objectes de pedra, metall o manuscrits trobats a Gran Bretanya i Irlanda, o els grossos botons imitant les casaques masculines i els complicats punts de niu d’abella adquirits del segle anterior.

2. Punt de niu d'abella d'un vestit fet de seda "pongee". Liberty & Co. Londres, 1893-1895.

Un dels ornaments curiosos a comentar són els dibuixos representant llegendes cavalleresques medievals que es va posar de moda durants els anys trenta i quaranta a causa de la fascinació que l’aristocràcia tenia per la cavalleria medieval.



3. Armilla masculina de llana amb l'espatlla i el forro de cotó. Anglès, al voltant de 1839.

Finalment subratllarem el destacat paper que va tenir el segle XVIII en la moda posterior, tenint en compte que són moltes les referències que se’n troben. En la moda masculina veiem en les jaquetes de montar els botons del darrere cosits a l’altura de la cintura. Pel que fa a la femenina, a principis de segle es van ajustar les costures de l’espatlla de manera que dibuixaven un rombe per fer la silueta més esbelta, més endavant es va aplicar una sobrefaldilla drapada inspirada en la polonesa i en el cas del pit es van fer peces obertes del davant imitant l’estil del 1770 que copiava els retrats de Rubens del segle XVII.

4. Armilla masculina de vellut de seda amb l'espatlla de seda. Anglès, al voltant de 1850.

Informació extreta de: JOHNSTON, Lucy. La moda del siglo XIX en detalle. Ed. Gustavo Gili. Barcelona: 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què milloraries del nostre bloc?